Suposo que és com tot en aquesta vida, però hi ha maneres i maneres de fer les coses. Es pot ser atent i educat, o malcarat i barroer, o el que per mi és el pitjor dels comportaments: esquiu i passota.
Curiosament, en les darreres setmanes m’han passat dos d’aquests tres casos, que em ve de gust comentar per veure si només em passa a mi o és quelcom generalitzat.
El cas de passotisme ha vingut de la mà d’Ono. La companyia amb la qual tinc contractat l’accés a Internet a casa portava una temporada trucant a casa per oferir-me una oferta. En una de les trucades parlen amb l’Anita,, li expliquen la oferta, i la meva dona decideix que està bé, tot demanant-los que em truquin a mi per la nit per explicar-m’ho. Després d’esperar-me força setmaness, tuitejo a Ono i aquests em demanen que els enviï un mail. Envio el correu, i a dia d’avui, més d’un mes més tard, encara no he obtingut resposta.
D’altra banda, avui rebo un missatge de mail de Pepephone, amb qui tinc contractat el servei de telefonia mòbil. En el missatge em diuen que a partir del mes de maig, m’augmenten en 150MB el límit de la tarifa plana, sense que hagi de fer cap mena d’acció. Ni sortejos, ni inscripcions, ni res per l’estil; només pel fet de ser client. I sobretot, al mateix preu que ja estic pagant.
Entendreu com jo que no em dediqui a fer bona publicitat de Ono, i que sí que la faci de Pepephone. Fer-me enviar un correu a una adreça on després ningú no contestarà no només no ajuda a que no parli bé d’Ono, sinó que fins i tot farà que em repensi la meva decisió de no tornar mai més a Movistar, ara que sembla que ja ofereixen el servei de cable a Girona. Això sí, de companyia de telèfon no tinc previst canviar-me’n, i fins i tot aniré fent campanya entre els meus amics.
Com veieu, les maneres importen. I molt.
